La paraula “Badulque” fa referència a un condiment (a la RAE apareix com afait) compost de diversos ingredients. També era el nom que se li donava a un peculiar guisat conegut com a 'samfaina'. Aquest guisat era tan inconsistent que també es va aprofitar el terme badulaque per assenyalar a aquell que era neci i inconsistent. El terme però poc té a veure amb el negoci, segons aquest article.
Aquests acostumen a ser comerços d'immigrants estrangers, situats a zones o barris econòmicament més baixos en comparació amb el centre de la ciutat, no obstant, cada vegada en trobem més
gairebé a qualsevol zona de la ciutat.
Els productes que venen als supermercats / botigues són variats: des de productes de neteja, conserves, aliments, inclús moltes vegades dins les botigues hi ha mostradors de carnisseria, un altre producte força comú que volem destacar són els sacs de farina grans ja que, a les botigues europees no acostumen a vendre.
Les botigues pakistaneses tenen molts avantatges, sobretot en barris on el nivell adquisitiu dels ciutadans és més baix, ja que tots els productes de venta que tenen en els seus comerços, estan amb un preu molt més favorable per a la clientela. Aquests establiments també són un avantatge perquè és possible trobar tot el que necessites gràcies a la gran varietat de productes.
Un altre punt fort en aquest tipus de negoci, és el tema dels horaris, ja que la gran majoria d'aquestes botigues tenen una hora d'obertura i tancament molt més àmplia, i això els aporta més comoditat als veïns del barri. Però, destaquen una gran quantitat d'inconvenients, com ara: la poca higiene, el
tema de la caducitat, tenen molts productes que són d’importació, i per últim, no porten un bon control amb la venda de l’alcohol pel que fa als clients que són enors d’edat i això comporta una gran problemàtica.
En general, són persones originàries del Pakistan que arriben a Catalunya sense perspectives laborals i amb la intenció de treballar moltes hores per generar el màxim de diners en el menor temps possible. Solen venir sols des de Pakistan i al cap del temps és reagrupen a la família. Freqüentment, obren botigues d'alimentació, ja que aquests no requereixen una especialització i és fàcil aconseguir una llicència per a aquest tipus de comerços.
Les botigues pertanyen a un parell de socis que tenen al seu nom, normalment sis o set establiments. Només treballen homes i tots pertanyen al mateix país. La presència de dones és gairebé nul·la. Poc temps enrere, nou de cada deu pakistanesos empadronats a Vic eren homes.
Habitualment, la persona que està a la caixa registradora té contracte i la documentació en regla, però a l’establiment hi ha més d’una persona. Aquests diuen ser amics del caixer i quan l’inspector pregunta, responen dient que estan allà donant un cop de mà.
En quant als horaris, la llei permet una flexibilitat major en qüestió als metres quadrats del recinte. Els dependents acostumen a tenir el local en regla, no demanen crèdits, no s’hipotequen i no visiten bancs, aconsegueixen els diners mitjançant préstecs personals.
A mesura que passa el temps i augmenta la seva experiència en el sector, aquests establiments solen ampliar la seva oferta amb productes complementaris o bé, el propietari opta per sol·licitar una nova llicència com a establiment d'alimentació, una gestió que es pot tramitar per internet. Aquest fet provoca que arribin a més productes i l'oferta sigui més àmplia, cosa que augmenta la competència envers els altres establiments.
És per això que els clients no estan regits per unes característiques concretes, ja que són de tot tipus per què aquest tipus de comerç s’adapta a totes les demandes, tal i com podem veure a l’article de l’Empresarial.
En conclusió, són un tipus de servei que es troba en constant canvi, ja que intenta produir una oferta que s’ajusti a les necessitats actuals i, per tant, si aquestes canvien, el servei també ho fa.
Emma Bescós Alba Gómez Alba Fernández Clàudia Guinart Eli Acebal
Aquests acostumen a ser comerços d'immigrants estrangers, situats a zones o barris econòmicament més baixos en comparació amb el centre de la ciutat, no obstant, cada vegada en trobem més
gairebé a qualsevol zona de la ciutat.
Els productes que venen als supermercats / botigues són variats: des de productes de neteja, conserves, aliments, inclús moltes vegades dins les botigues hi ha mostradors de carnisseria, un altre producte força comú que volem destacar són els sacs de farina grans ja que, a les botigues europees no acostumen a vendre.
Les botigues pakistaneses tenen molts avantatges, sobretot en barris on el nivell adquisitiu dels ciutadans és més baix, ja que tots els productes de venta que tenen en els seus comerços, estan amb un preu molt més favorable per a la clientela. Aquests establiments també són un avantatge perquè és possible trobar tot el que necessites gràcies a la gran varietat de productes.
Un altre punt fort en aquest tipus de negoci, és el tema dels horaris, ja que la gran majoria d'aquestes botigues tenen una hora d'obertura i tancament molt més àmplia, i això els aporta més comoditat als veïns del barri. Però, destaquen una gran quantitat d'inconvenients, com ara: la poca higiene, el
tema de la caducitat, tenen molts productes que són d’importació, i per últim, no porten un bon control amb la venda de l’alcohol pel que fa als clients que són enors d’edat i això comporta una gran problemàtica.
En general, són persones originàries del Pakistan que arriben a Catalunya sense perspectives laborals i amb la intenció de treballar moltes hores per generar el màxim de diners en el menor temps possible. Solen venir sols des de Pakistan i al cap del temps és reagrupen a la família. Freqüentment, obren botigues d'alimentació, ja que aquests no requereixen una especialització i és fàcil aconseguir una llicència per a aquest tipus de comerços.
Les botigues pertanyen a un parell de socis que tenen al seu nom, normalment sis o set establiments. Només treballen homes i tots pertanyen al mateix país. La presència de dones és gairebé nul·la. Poc temps enrere, nou de cada deu pakistanesos empadronats a Vic eren homes.
Habitualment, la persona que està a la caixa registradora té contracte i la documentació en regla, però a l’establiment hi ha més d’una persona. Aquests diuen ser amics del caixer i quan l’inspector pregunta, responen dient que estan allà donant un cop de mà.
En quant als horaris, la llei permet una flexibilitat major en qüestió als metres quadrats del recinte. Els dependents acostumen a tenir el local en regla, no demanen crèdits, no s’hipotequen i no visiten bancs, aconsegueixen els diners mitjançant préstecs personals.
A mesura que passa el temps i augmenta la seva experiència en el sector, aquests establiments solen ampliar la seva oferta amb productes complementaris o bé, el propietari opta per sol·licitar una nova llicència com a establiment d'alimentació, una gestió que es pot tramitar per internet. Aquest fet provoca que arribin a més productes i l'oferta sigui més àmplia, cosa que augmenta la competència envers els altres establiments.
És per això que els clients no estan regits per unes característiques concretes, ja que són de tot tipus per què aquest tipus de comerç s’adapta a totes les demandes, tal i com podem veure a l’article de l’Empresarial.
En conclusió, són un tipus de servei que es troba en constant canvi, ja que intenta produir una oferta que s’ajusti a les necessitats actuals i, per tant, si aquestes canvien, el servei també ho fa.
Emma Bescós Alba Gómez Alba Fernández Clàudia Guinart Eli Acebal
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada