El dilluns 8 d'octubre, els estudiants de segon curs del grau d'Educació Social van realitzar una ruta per conèixer el barri de Sant Roc de la ciutat de Badalona. Un barri metropolità, que és conegut per tenir una important població d'ètnia gitana. Un barri que compta amb una important institució, com és l'Ateneu Sant Roc, amb més de cinquanta anys de treball educatiu al barri.
Vam fer la visita al barri en dos grups, acompanyats per dos voluntaris de l'Ateneu Sant Roc, en Junje i l'Anna. Dos educadors amb una llarga experiència de treball educatiu al barri, que ens van explicar amb tot detall com és el barri i ens van recordar, una altra vegada, que el bon treball en l'educació social es fa més al carrer, acompanyant a les persones, que als despatxos.
El barri de Sant Roc va començar a ser habitat quan, amb els pisos encara sense acabar de construir el règim franquista hi va portar per la força els veïns del barri del Somorrostro. Aquest últim és un barri que els alumnes coneixien bé, perquè a principi de curs vam portar a classe l'artista i fotògraf Manel Gausa. D'ell són unes fotografies del Somorrostro de l'any 1956, considerat el millor reportatge del barri. Un barri que les autoritats franquistes volien amagar.
A continuació, un reportatge en vídeo, fet a partir de testimonis, ens explica perquè i com va anar el trasllat des de Somorrostro fins a Sant Roc. Va ser l'any 1966, quan a les platges de Barcelona es volien celebrar unes maniobres navals i en 24 hores es van fer fora els habitants del Somorrostro, per enderrocar les seves barraques.
Entre les persones del barri amb qui vam conversar en la nostra ruta del barri, cal destacar al tio Damián, un català nascut al Somorrostro, que amablement va conversar amb nosaltres. El tio Damián va ensenyar al professor acompanyant, entre somriures, una fotografia d'ell amb en Xavier Garcia Albiol: Ja us podeu imaginar la cara del professor, perquè aquest senyor va guanyar les eleccions amb eslògans xenòfobs com "Netejant Badalona", lema de campanya electoral, o l'anterior de "No queremos rumanos". Unes consignes que poc tenen a veure amb la tasca educativa, perquè no fomenten la convivència ni la cohesió social. Enmig de la sorpresa, ens van explicar com és que una persona d'ètnia gitana secundi persones xenòfobes, és dóna el cas que hi ha caciquisme a Badalona, amb la compra de vots amb falses promeses, favors i fins i tot pagaments en diners.
Els pisos de Sant Roc encara estaven en construcció quan hi van portar en camions els habitants del Somorrostro. Es van arribar a construir 154 blocs, sense ascensor, amb pisos d'uns 45 m2, es van fer amb materials de baixa qualitat i hi va haver casos de corrupció amb la compra de materials. Uns pisos que després han experimentat moltes modificacions i millores, que han passat també per endarrocar uns blocs. La presentació següent "Habitatges Sant Roc" ens ho explica:
En la visita a peu de carrer vam poder fer-nos una idea del barri, de coses bones, com la tasca educativa de l'Ateneu Sant Roc. A la sortida del bloc de casa seva, un pare d'origen pakistanès, que porta 13 anys visquen a Catalunya, treballant a l'empres Sal Costa, ens explicava que havia portat a les seves 5 filles a l'Ateneu. Una mica més enllà, en un dels molts espais oberts que hi ha al barri, una altra de les coses bones del barri, vam veure la sortida dels nens de l'escola. Era el Col·legi Lestonac, una altra institució molt lligada al barri des que va obrir les portes l'any 1974. Ho vam poder comprovar després, en la presentació de les experiències "Veïnes en xarxa per a la millora del barri", moltes de les iniciatives s'havien gestat des de l'AMPA del centre.A la sortida d'aquella escola, una mare jove amb els seus fills ens explicava orgullosa que ella havia anat a l'Ateneu Sant Roc i ara hi anaven els seus fills
Amb la bona tasca educativa que fan des de Sant Roc, no és estrany que, quan vam trobar i conversar amb una amable parella de guàrdia de proximitat li van dir al Juanje, "no et jubilis mai". La trobada va ser a la plaça Roja, que ha experimentat una profunda remodelació, i que ha comptat amb amb un procés de participació ciutadana. La plaça estava previst que s'inaugurés el proper dissabte, dia 13 d'octubre.
Al barri també hi ha també coses negatives, a la zona calenta de Sant Roc, vam poder veure un seguit d'homes que, d'un en un, entraven constantment en una escala d'un bloc i en sortien al cap de pocs moments. Era un punt de venda de droga. Ens va sorprendre la normalitat amb que es traficava. Prop de la porta del bloc on es venia, hi havia un cotxe negre de luxe, un Mercedes d'alta gama, que contrastava amb el nivell socioecònomic que es podia observar, a simple vista per la zona.
En fi, Sant Roc una bon lloc, per conèixer la realitat de Catalunya, on s'hi fa una molt bona tasca d'educació social. Després de la ruta, encara vam assistir a un acte organitzat en motiu dels 20 anys de l'associació del barri Dones i Barri en Xarxa, sobre la qual en podeu consultar aquí un interessant treball de doctorat de la Núria Prat.
Vam fer la visita al barri en dos grups, acompanyats per dos voluntaris de l'Ateneu Sant Roc, en Junje i l'Anna. Dos educadors amb una llarga experiència de treball educatiu al barri, que ens van explicar amb tot detall com és el barri i ens van recordar, una altra vegada, que el bon treball en l'educació social es fa més al carrer, acompanyant a les persones, que als despatxos.
 |
| Grup d'estudiants amb Juan Jesús Guerrero "Juanje".Va començar a treballar a Sant Roc com a educador de carrer fa més de 40 anys. Actualment és el president de l'Ateneu Sant Roc (Foto: Josep Casanovas) |
 |
| Grup d'estudiants amb l'Anna Vicente, voluntària a l'Ateneu Sant Roc i una bona coneixedora del barri (Foto: Núria Simó). |
El barri de Sant Roc va començar a ser habitat quan, amb els pisos encara sense acabar de construir el règim franquista hi va portar per la força els veïns del barri del Somorrostro. Aquest últim és un barri que els alumnes coneixien bé, perquè a principi de curs vam portar a classe l'artista i fotògraf Manel Gausa. D'ell són unes fotografies del Somorrostro de l'any 1956, considerat el millor reportatge del barri. Un barri que les autoritats franquistes volien amagar.
 |
| Barri del Somorrostro de Barcelona el 1956 (Foto: Manel Gausa). És poden trobar més imatges en el següent àlbum del Facebook de Manel Gausa. |
A continuació, un reportatge en vídeo, fet a partir de testimonis, ens explica perquè i com va anar el trasllat des de Somorrostro fins a Sant Roc. Va ser l'any 1966, quan a les platges de Barcelona es volien celebrar unes maniobres navals i en 24 hores es van fer fora els habitants del Somorrostro, per enderrocar les seves barraques.
Entre les persones del barri amb qui vam conversar en la nostra ruta del barri, cal destacar al tio Damián, un català nascut al Somorrostro, que amablement va conversar amb nosaltres. El tio Damián va ensenyar al professor acompanyant, entre somriures, una fotografia d'ell amb en Xavier Garcia Albiol: Ja us podeu imaginar la cara del professor, perquè aquest senyor va guanyar les eleccions amb eslògans xenòfobs com "Netejant Badalona", lema de campanya electoral, o l'anterior de "No queremos rumanos". Unes consignes que poc tenen a veure amb la tasca educativa, perquè no fomenten la convivència ni la cohesió social. Enmig de la sorpresa, ens van explicar com és que una persona d'ètnia gitana secundi persones xenòfobes, és dóna el cas que hi ha caciquisme a Badalona, amb la compra de vots amb falses promeses, favors i fins i tot pagaments en diners.
 |
| El tio Damián, amb en Juanje i alumnes de la Universitat de Vic (Foto: Josep Casanovas) |
Els pisos de Sant Roc encara estaven en construcció quan hi van portar en camions els habitants del Somorrostro. Es van arribar a construir 154 blocs, sense ascensor, amb pisos d'uns 45 m2, es van fer amb materials de baixa qualitat i hi va haver casos de corrupció amb la compra de materials. Uns pisos que després han experimentat moltes modificacions i millores, que han passat també per endarrocar uns blocs. La presentació següent "Habitatges Sant Roc" ens ho explica:
En la visita a peu de carrer vam poder fer-nos una idea del barri, de coses bones, com la tasca educativa de l'Ateneu Sant Roc. A la sortida del bloc de casa seva, un pare d'origen pakistanès, que porta 13 anys visquen a Catalunya, treballant a l'empres Sal Costa, ens explicava que havia portat a les seves 5 filles a l'Ateneu. Una mica més enllà, en un dels molts espais oberts que hi ha al barri, una altra de les coses bones del barri, vam veure la sortida dels nens de l'escola. Era el Col·legi Lestonac, una altra institució molt lligada al barri des que va obrir les portes l'any 1974. Ho vam poder comprovar després, en la presentació de les experiències "Veïnes en xarxa per a la millora del barri", moltes de les iniciatives s'havien gestat des de l'AMPA del centre.A la sortida d'aquella escola, una mare jove amb els seus fills ens explicava orgullosa que ella havia anat a l'Ateneu Sant Roc i ara hi anaven els seus fills
Amb la bona tasca educativa que fan des de Sant Roc, no és estrany que, quan vam trobar i conversar amb una amable parella de guàrdia de proximitat li van dir al Juanje, "no et jubilis mai". La trobada va ser a la plaça Roja, que ha experimentat una profunda remodelació, i que ha comptat amb amb un procés de participació ciutadana. La plaça estava previst que s'inaugurés el proper dissabte, dia 13 d'octubre.
Al barri també hi ha també coses negatives, a la zona calenta de Sant Roc, vam poder veure un seguit d'homes que, d'un en un, entraven constantment en una escala d'un bloc i en sortien al cap de pocs moments. Era un punt de venda de droga. Ens va sorprendre la normalitat amb que es traficava. Prop de la porta del bloc on es venia, hi havia un cotxe negre de luxe, un Mercedes d'alta gama, que contrastava amb el nivell socioecònomic que es podia observar, a simple vista per la zona.
En fi, Sant Roc una bon lloc, per conèixer la realitat de Catalunya, on s'hi fa una molt bona tasca d'educació social. Després de la ruta, encara vam assistir a un acte organitzat en motiu dels 20 anys de l'associació del barri Dones i Barri en Xarxa, sobre la qual en podeu consultar aquí un interessant treball de doctorat de la Núria Prat.
Sovint tinc la sensació que volen que visquem dins d'una bombolla que ens impedeix responsabilitzar-nos de l'entorn social que ens envolta, fent-nos creure que les problemàtiques no ens haurien d'interpel·lar, ja que no es troben sota el nostre abast d'actuació. Per això, cada vegada més m'adono de la importància de visibilitzar fenòmens socials i històrics on hi pot haver una potent acció socioeducativa o no. En el cas de Sant Roc considero que és un clar exemple d'implicació i participació ciutadana per a la transformació social, però crec també és important valorar i commemorar els orígens d'aquest barri. M'he volgut informar sobre quina és la visibilitat de l'antic barri del Somorrostro i he trobat aquesta foto que exposa un planell que el recorda: http://api.ning.com/files/pw-g0GrmbVhiWSujZk1GcUgVlvQ2E1R2L7jxzvv*lpsC6OfJAxRBiIYkL5twL8Sga2upx2KWrPrwI1MzAVchjwcwY8eSxa2q/CARTELL2016pet_01.jpg
ResponEliminaInteressant el teu comentari Carla, de com t'adones de la importància de visualitzar els fenomens socials en l'entorn.
EliminaL'enllaç final però no porta a un "planell" com dius, sinó a una placa de la platja del Somorrostro. Pots posar l'enllaç amb el planell de barri?
Sí, l'enllaç és el correcte però com bé dius em referia a placa i no planell.
EliminaUna de les coses que més ens va cridar l'atenció, tal i com diu el post, és la normalitat amb la qual es tracta el consum i la compra/venta de drogues al barri, però ens va sobtar encara més la passivitat de en ''Juanje'' davant d'aquesta situació, ja que creiem que també es podría realizar una tasca educativa enfocada al jovent o a la població que consumeix. A més a més a través del relat de 'dones en xarxa' vam poder deduïr que aquesta, és una pràctica que es porta a terme al barri des de fa unes quantes dècades i per la qual aquestes dones van lluitar en el seu moment, però tot i així, hem pogut observar que encara queda molt treball a realitzar al barri i que és necessària la participació de la població per tal d'aconseguir una transformació social.
ResponEliminaLaura Pérez i Clara Viñas.
Segur que hi ha coses a fer en el tema de les drogues, i que des de l'Ateneu fan tasca en aquest sentit. El que sobta és veure en directe que trafiquen, però no sé que podien fer els educadors en aquell moment.
EliminaLa visita al barri de Sant Roc ha servit per conèixer com un grup de gent amb una intenció i objectiu clar són capaces de treballar i de moure’s per aconseguir-lo, per molt complicat que sembli. Ja que, com van comentar en la xerrada "dones en xarxa", el principi no tenien ni mitjans ni eines, però a mesura d’anar-se movent i preguntant van reunir la informació i els recursos que necessitaven per portar-ho a terme. Juntament amb la feina dels educadors i educadores, que han pres un paper més d’acompanyament i de suport, han aconseguit a poc a poc fer un barri més còmode per viure.
ResponEliminaAmb la visita a peu de carrer ben poder conèixer la realitat en primera persona, fet necessari si es vol treballar en qualsevol àmbit.
Una bona mostra de com la feina ben plantejada i ben feta trencar fronteres i perjudicis.
El que més em va criar l'atenció del barri de Sant Roc és la construcció dels edificis, concretament ja que la gran majoria d'ells tenen la mateixa estructura i les ceres queden tallades a causa de la mala construcció. Com en va explicar el Juanje, van haver de reformar i reforçar els edificis, ja que queien a terra.
ResponEliminaEl que també em va cridar l'atenció i em va ter reflexionar sobre el meu futur, ja que no havia anat mai a un barri així i em va donar una perspectiva diferent en els àmbits que m'agradaria treballar. Molts dels estudiants tenim inquietuds i volem marxar fora a fer les pràctiques. Crec que primer hem d'arreglar o donar suport al nostre entorn i més tard nodrir-nos del que ens pot aportar viatjar i gaudir ajudant als altres, ja que el nostre entorn estarà més ben cuidat i/o protegit.
I per últim que em va sobtar va ser el pis on venien drogues. No havia estat mai tan a prop d'un pis en aquestes condicions. A l'entrada del pis hi havia un bon cotxe. La situació era xocant. Com pot haver-hi tant pobre en un lloc amb aquests cotxes tan cars?
Grup B2: (Laura Lozano, Cristina Mauri, Judit Pérez, Araida Vargas).
ResponEliminaEl nostre grup hem tingut la oportunitat de compartir les nostres experiències i visions al llarg de la ruta. Ja que, dues de les membres del grup vam poder tenir la conversa amb el "Tio Damián", un home d'ètnia Gitana que porta vivint al barri 50 anys, desde que el van fer fora del Somorrostro.
El què ens va cridar més l'atenció va ser el tràfic de drogues a ple dia en un dels edificis, tot i així els veïns es mostraven indiferents ja que han normalitzat la situació. Una altra de les coses a destacar va ser el moment en que érem davant de l'Ateneu, tres dones van preguntar-nos a tres alumnes i l'educadora "d'on éren aquesta gent tant real".
Al final de la tarda vam anar a la conferencia de treball en Xarxa del barri i el que més ens va sobtar va ser tota la feina feta per aquestes dones, però que malauradament no està tot fet i es necesita treballar molt més per a poder tenir millores al barri.
De la sortida, destaquem el fet que hi ha moltes institucions (com ara el CAP, una residència de gent gran, l'Ateneu, una oficina de la policia local...) malgrat aquest barri sigui considerat amb pocs recursos i que tingui fama de ser problemàtic.
ResponEliminaTot i tenir molts recursos volem destacar que ls escoles publiques están a la perifèria i això les fa de difícil accés. Creiem que per aquest motiu, juntament amb el fet que algunes ètnies no creguin en l'escolarització, l'abandonament escolar és molt més freqüent en menors.
Per acabar, pensem que les organitzacions formades per professionals i voluntàries del barri duen a terme una tasca educativa i de cooperación imprescindible i que, poc a poc, fa que la convivència i les condicions de vida en el barri millorin.
Mireia Vicente, Paula Sánchez, Alba Navarro, Nagore Romero i Ariadna Prieto.
El barri de Sant Roc és una zona que no estic acostumada a estar-hi, però penso que és necessari visitar barris com aquest, ja que et mostra diverses realitats de les quals a vegades no en som conscients.
ResponEliminaLes infraestructures d'aquest barri en els seus inicis no era adequada perquè tenia molt poca qualitat i no donava seguretat. Això va fer que les persones que es van veure obligades a venir per la despoblació del Somorrostro haguessin de suportar sí o sí aquestes condicions.
Una de les coses que més em va xocar va ser que l'escola semblava una presó, és a dir, hi havia construït un mur bastant amb unes reixes. Això va passar perquè certs habitants de la zona i que no anaven a l'escola tiraven pedres, etc.
Espero que amb el temps aquest barri es vagi normalitzant i desaparegui aquesta sensació d'exclusió.
Ens va sorprendre sobretot la brutícia i deixadesa dels carrers. També vam veure que hi havia carrers en que els edificis estaven aglomerats, però altres carrers mancaven d'edificis i es veien més buits. Ens va semblar molt interessant la iniciativa i implicació de les dones de l'Ateneu en la millora del barri. D'altra banda, la ruta que vam fer per el barri ens va ajudar a conèixer l'entorn social i econòmic en el que es movia la gent del barri.
ResponEliminaEncara s'ha de fer molta feina per complir els objectius que es proposen les dones de l'Ateneu, però per això, s'hi ha d'implicar tot el barri.
Clàudia Perostes, Maria Sierra, Paula Padilla, Jose Muñoz
Ja us he dit que a mi no em va semblar un barri tan deixat, però això de les percepcions de vegades és personal.
EliminaEl que si que va destacar un educador és que és un barri amb molts espais oberts que faciliten la relació. Això també contrasta amb la vostra percepció que és un barri amb edificis aglomerats. Segurament volíeu dir grans blocs de pisos, però entre bloc i bloc hi havia força espais oberts.
Sant Roc és un barri el qual desconeixíem i realitzar la visita amb educadors de carrer ens va servir per no només visitar el barri sinó per veure'l des d'una altra perspectiva. Ens va sobtar la deixedesa dels carrers i la construcció dels habitatges. A més ens va cridar l'atenció el fet que com tanta diversitat de cultura s'hagués habituat en aquestes condicions de precarietat, les quals no només ho han escollit ells, sinó que també ha perjudicat els valors i prejudicis de la societat.
ResponEliminaTot i així creiem que s'ha fet molta feina ja que en els carrers es transmetía bon ambient, s'utilitzaven molt els espais públics i es compartien aquests moments amb els altres veïns del barri. La feina d'educador de carrer és escencial en un barri com aquest, és un gran referent.
Pau Fernández, Judit Escolà, Alicia Jurado, Abril Corominas.
Quina gran feina es fa al carrer des de l’Educació Social!
ResponEliminaEls diversos projectes que s’han fet al barri de Sant Roc a través de l’Ateneu o en altres institucions, des d’on es vol aconseguir una cohesió social, bona convivència entre els habitants, amb l’entorn… penso que la relació pròxima i propera dels professionals i voluntaris amb els veïns i les veïnes de Sant Roc, ha fet possible el canvi i la transformació que ha viscut el barri de Sant Roc.
Així que els animo a continuar treballant en la formació d’un barri unit participant conjuntament.
Ens va cridar l'atenció sobretot el fet de que només hi haguès una escola concertada al centre del barri i que no hi haguès una escola pública. Ens va sorprendre que tanquessin l'única escola pública al barri. Actualment, dispossen d'una escola pública, però està situada a un extrem del barri. Aquest fet dificulta molt l'escolarització dels infants de Sant Roc, ja que si els pares no tenen gaire interés en la escolarització dels seus fills, menys ho farán si tenen tant lluny l'escola. Però, d'altre banda, l'Ateneu de Sant Roc, realitza tasques com fer que nens i nenes del barri s'interessin en l'aprenentatge d'una manera més informal i fomentar l'educació.
ResponEliminaEm va semblar un barri molt gran amb molta varietat de gent i de cultures. Això pot jugar en avantatge pel fet de que jo puc aprendre de l'altre i de la seva curtura. En canvi però pot jugar en contra ja que es poden produir conflictes entre els veïns i pot causar un mal ambient comunitari. El que vaig observar en el barri però es que l'ambient tampoc era de comfrontament, com a tot arreu hi ha de tot. Si estiguessin confrontats no s'ajudarien entre ells a estudiar com feien en l'ataneu sant roc, que hi havia voluntaris per ensenyar als nens i nenes que feien classes de repàs. Hi ha aquest espíritu de voler tirar endavant i abançar tots com a comunitat, encara que el barri estigués una mica brut, però hi havia progectes que reflexaven aquestes ganes.
ResponEliminaGrup: Berta Garcia, Laura Alonso, Fatou Diaby, Laia Famadas.
Primer de tot, volia disculpar-me perquè malauradament no vaig poder asistir a la sortida. Em semblava una oportunitat molt bona i atractiva de veure un barri des d'un punt de vista diferent, de la paraula de les persones que millor el coneixen. M'hagues agradat molt veure el funcionament de l'Ateneu i com es van contruir els projectes d'aquestes dones, em generava un gran interès. De les veus de les companyes he recollit que va ser una bona experiència, la feina feta per el poble sempre es bona.
ResponEliminaDisculpeu les molesties per no poder assistir a la sortida de Sant Roc. Vaig tenir un problema laboral. Observant el post més el videos he vist que hi ha molta feina feta per part de la ciutadania del barri units amb els equips professionals. La millora del barri és evident però queda molta feina per fer. Els volutaris per mi són els veritables herois. Perquè tenen una estima personal per millora les condiccions de vida del barri sense anim de lucre. M'agradaria haver conegut algun voluntari que haguès vist creixe el barri des del principi. Somorrostro fins el barri de Sant Roc. Com a tingut que ser de dur poder arribar fins on són ara.
ResponEliminaEls projectes educatius del ataneu ha tingut que ser molt interesant. Com a educador social m'agradaria treballar amb un barri així o més conflictiu per tal de poder donar els meus coneixaments i millora les condicions de vida dels barri ja sigui personal, col·lectivament o de les infrestructures del barri, etc.
Salut.
P.D: Em dic Ruben Mariño Espinosa
Va ser molt interessant poder anar a visitar el barri de Sant Roc a Badalona, ja que cap de nosaltres hi havia estat mai. El fet de veure la manera en la qual estan acostumats a viure, ens fa reflexionar perquè vivim en una societat en la qual existeixen “guetos”.
ResponEliminaDins d’aquest barri la majoria de gent que el forma són d’ètnia gitana i vam poder veure en primera fila que tenen maneres de viure a les quals no estem acostumats. Ells estan vivint a dins del seu barri i queden totalment aïllats de la resta de societat, tenen moltes barreres les quals els limita a poder interaccionar amb els altres. Un clar exemple d’una barrera és el tema de l’escola, el fet que no hi hagi escoles públiques, o bé l’única que hi ha estigui a l’altra punta del barri, fa que al final els limitin en aquest aspecte.
Ara bé, com a educadores socials podríem fer-hi molta feina, ja que hi ha molts aspectes que es podrien millorar i reforçar.
Grup A3: Aina Garcia, Clàudia Clausell, Rofayda Boumazzough i Marta Llinares.