Comerç ple, comerç buit

El Passeig de la Generalitat era antigament la principal via de sortida de Vic direcció Barcelona. Avui en dia s’ha convertit en un carrer transitat i ple de comerços, tant bars com botigues.

Tant en el Passeig de la Generalitat com ens els dos primer carrers que surten perpendiculars d’aquest vam poder comprovar la gran quantitat d’immigració que està vivint Vic en aquests darrers anys. En ells la gran majoria de comerços eren portats per gent aparentment de fora. Com a molts altres barris hi ha diferents establiments on venen productes de tot tipus, es fan dir ‘supermercats’, també anomenats col·loquialment ‘paquis’.

El que ens va sorprendre va ser la diferencia d’activitat entre els tres supermercats que hi ha entre el Passeig de la Generalitat i el Carrer del Dr. Salarich. Un d’ells situat al principi de tot del passeig, un espai petitó portat per una família índia. Els altres dos establiments es troben cap al final del Carrer del Dr. Salarich, separats per menys de deu metres; però tot i així hi ha molta diferència entre tots dos i es veu clarament que un es menjava a l’altre, és per això que ens va cridar l’atenció i vam voler saber que era el que creava aquest desequilibri.

Des del carrer ja es pot veure que el supermercat més gran– ‘Supermercado la Despensa’ – té moltes més vendes que els altres dos. Asseguts a fora, a mitja tarda, hi havia un grup d’homes passant l’estona, tots ells amb una beguda a la mà, es veia clarament que l’havien comprat en aquell supermercat, ja que aquells que s’afegien a ells primer entraven un moment a comprar-ne una. En els altres dos supermercats – multani indian shop i supermercat Ghotra – no hi va entrar ningú durant l’estona que vam estar observant.

La diferència de sensacions al entrar en cada un d’ells també va ser notable. El ‘Supermercado la Despensa’ és un espai molt gran, al entrar, l’únic noi que hi havia ens va saludar i al veure que buscàvem alguna cosa, ens oferir ajuda. En canvi, les altres dues dependentes van conversar ben poc amb nosaltres, un simple ‘hola’ i res més. El fet que hi hagin productes pel terra tampoc convida gaire a caminar per trobar el que busques. O la il·luminació del local, o bé la música que soni.

Tots aquests aspectes eren diferents entre els tres locals i creiem que, al cap i a la fi, tot això crea una sensació del comerç i és sensació què crea la diferència, ja que si et sents còmode dins d’un comerç la següent vegada hi tornaràs.  

Grup A2: Fatou Diaby, Laura Alonso, Berta Garcia i Laia Famadas